La tornada dels colors… |
Aquests moments que voldriem que no s’acabàssin mai – II
(per na Maria J. Mann)
Tardor, temps de colors.
l’esclat dels colors,
una tardor que arriba tard,
però que arriba,
i si be algú se’ls va endur sense voler,
ella no volia que ens quedéssim sense,
i ara, així, ja han retornat,
i encara així, trobo a faltar algun color,
algun color que no tornarà,
algun color que ella s’ha quedat,
algun color que ella s’ha endut,
o potser mes simple,
ella era un color, el color que ara ens falta.
“- te sap greu si ho deixam aquí?
estic morta
i ja me’n volia anar a dormir
demà torn a Berlín…
- clar que em sap greu,
però, dorm nineta, dorm,
descansa, i ara no t’emprenyis quan algú ho digui,
que és just ara quan vas dir que descansaries.”
|
 |
|||||||||
Leave a comment / Escribe tu comentario / Deixa el teu comentari : |
em quedo babau contemplant les teves fotos de paisatges, un plaer sideral.
enhorabona pels teus treballs.
salut!
Comment by moncat— 10 noviembre 2011· 7:22 pm
Gracies pel comentari, m’alegro que t’agradin les meves intencions.
Comment by Ferran Jordà— 10 noviembre 2011· 9:11 pm
Amb quedo amb les dos!!!
Comment by Enric Sirera— 11 noviembre 2011· 10:27 am
Curiós, doncs perles fotos de tardor tothom sol elegir color, pero coincideixo amb la teva opinió.
Comment by Ferran Jordà— 11 noviembre 2011· 1:02 pm
hola, personalment prefereixo la versió en bn. en aquesta ocasió tot i ser de tardor el joc de llum i ombres hi juga un paper important, més que el color i tot diria.
per cert, una imatge d’aquelles que conviden a observar una llarga estona.
Comment by Sergi Calaff— 8 febrero 2012· 10:42 pm